Can Maians

Descripció

Masia fortificada que conserva encara la torre de defensa.

L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes, amb cinc  cossos perpendiculars a la façana, i amb coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana. Els portals, finestres i balcons presenten llindes, brancals i ampits amb carreus de pedra, així com també els angles de l’edifici. Sobre el balcó principal hi ha esculpit un escut en pedra. En destaca també l’escala situada al cos central, formant un pati cobert que sobresurt per damunt del carener de la teulada.
La torre de defensa és de planta circular i consta de planta baixa, tres pisos i un terrat que originalment estava rodejat amb merlets i matacans. Les quatre plantes estan cobertes amb voltes, i una escala de cargol comunica la primera amb les dues superiors i el terrat, de manera que la planta baixa queda independent. La part baixa de l’exterior de la torre és atalussada.
Exteriorment encara es poden veure espitlleres i les finestres gòtiques, de llinda amb motllures i lobulacions i els carreus dels brancals treballats corresponent al gòtic tardà.
La única modificació que ha patit la torre, és l’obertura a l’any 1795 d’una porta a la planta baixa i a transformació d’aquest espai en una capella.
 

Notes històriques

Can Maians és el nom popular amb el que es coneix des del s. XVII l’antic mas Eroles. Els Eroles documentats des del s. XIII (1200: Ponç ses Eroles; 1229: Província Eroles), constituïren una família de pagesos grassos, les terres dels quals eren un domini del monestir benedictí de Sant Marçal del Montseny. A l’any 1365, juntament amb la resta de tinents de Sant Marçal, aconsigueren l’afranquiment i obtingueren la propietat alodial de les seves terres.

L’any 1551 en augmentar la presència de la pirateria turca i nord-africana, els Eroles obtingueren de Felip II un privilegi per a la construcció de la torre de defensa adossada al mas. Als s. XVI-XVIII, els Eroles ampliaren les seves explotacions i practicaren una política familiar orientada a establir enllaços matrimonials amb cases pageses acomodades del Vallès. A començaments del s. XVII, Maria-Anna Eroles es casà amb Jaume Mayans de Llinars. La pubilla Maria Mayans i Eroles es va casar amb el donzell Francesc Llança de Sant Julià d’Alfou. L’any 1686 els Llança repetiren la seva política matrimonial amb la important família pagesa dels Derrocada de Sant Pere de Vilamajor, ciutadans honrats i familiars del Sant Ofici.


Altres noms: Can Mayans, conegut històricament també com a Mas Eroles

Cronologia: Edat Mitjana, s. XIV

Nivell de protecció: BCIN

 

Localizació

 
From Address:
or Map

 

Elements relacionats

  • Fotografia de can Maian

 

Recursos relacionats

  • Via fora!, itinerari sobre les torres de defensa de Vilassar

 

Bibliografia utilitzada

  • Pla especial del patrimoni arquitectònic i ambiental de Vilassar de Dalt.